EL QUE VE
S’acosta una nova tendència amb força: prescindir del plàstic.
No serà fàcil. Proveu d’anar a comprar qualsevol cosa i que no us donin res embolicat o amb suport de plàstic. Si us en sortiu, premi! Però dubtem molt que us en pugueu sortir. Entreu a qualsevol habitació de casa i mireu al vostre voltant. Què passaria si no hi hagués plàstic? Al lavabo les ampolles i tubs del que sigui (gel, xampú, pasta dents...) són de plàstic! Com ho farem sense aquest element? A la cuina, des de les bosses de plàstic amb què us emboliquen el menjarà qualsevol botiga fins a les mateixes bosses de plàstic en què recollim els residus (orgànica, paper, vidre, rebuig...) solen ser justament de plàstic! Hi tenim gots de plàstic i recipients de tota mena també de plàstic.
En fi, que vivim envoltats de plàstic pertot arreu.
Però, per què tanta lluita contra el plàstic? Senzillament perquè com en tot n’hem abusat i hem omplert el planeta d’aquest element aparentment innocu, però que utilitzat massivament constitueix una autèntica amenaça per al biosistema. El plàstic és un derivat sintètic del petroli, que en el seu format més convencional (una ampolla de plàstic, per exemple), triga entre 500 i 1.000 anys a descompondre’s
On van a parar la majoria dels plàstics que llencem, un cop utilitzats? Una part es troben en illes de plàstics als diferents mars. La principal d’aquestes illes s’ha format gràcies als corrents marins al Pacífic entre les Hawaii i Califòrnia. Té una extensió similar a la de França, Alemanya i Espanya juntes... I constitueix una autèntica amenaça per als peixos i per a tot l’ecosistema marí. Però n’hi ha a tots els altres mars i oceans.
Per tot això fa temps que hom intenta reduir l’ús de plàstics. I es recomana, per exemple, anar a comprar el pa amb la bossa de roba, com abans. O anar a comprar llegums cuits o olives amb un “túper” (també de plàstic!), de manera que no us hagin de donar una nova bossa de plàstic. A pràcticament tots els supermercats i grans cadenes fan pagar les bosses de plàstic; i algun (el Lidl, per exemple) les han suprimides de manera total i no en donen, ni pagant! Les alternatives, tot i ser d’eficàcia lenta, són bàsicament no generar residus plàstics i reutilitzar els envasos o utensilis de plàstic que utilitzem. Però fins que no s’estengui el plàstic biodegradable (avui més costós de fabricar), no ens en sortirem.
Mentrestant, siguem responsables, prescindim tant com puguem del plàstic i tornem a antics estris més sostenibles: bossa de roba, carmanyola de metall, paperina de paper...
Ves qui ens ho havia de dir!